Xarleston

Article on other languages:

del.icio.us del.icio.us
Digg Digg
Furl Furl
Reddit Reddit
Rojo Rojo
Add to OnlyWire
Josephine Baker ballant un xarleston al Folies Bergère de París l'any 1926.

El xarleston és una dansa negra estatunidenca procedent del foxtrot que neix als Estats Units el 1923 i que pren el nom de la ciutat de Charleston (Carolina del Sud).

Arriba a Europa després de la Primera Guerra Mundial a través de París i de la Révue Nègre de Joséphine Baker (1925), i és moda a França entre 1925 i 1927.

El seu estil dinàmic, espectacular i divertit s'identifica amb els "bojos anys 20" i constitueix un autèntic impacte en el ball de societat del moment per la seua dificultat en la coordinació dels passos, les rotacions, les flexions i les extensions de genolls.

L'11 de novembre de 1926, Jean Amelys organitza un concurs internacional de xarleston que és guanyat per Raymond Romanet i la seua parella amb un estil molt més controlat que l'original. El xarleston actual és una síntesi d'ambdós estils. Abans, la flexió dels genolls es feia sobre els temps senars o forts. Avui, però, es realitza sobre els parells o febles.

Es balla sobre una música de jazz "estil Nova Orleans", de manera individual (amb quicks i rotacions simultànies dels peus), en parella (com un quickstep), o en grup (en cercle, en fileres). Quan es balla en parella, es pot començar en posició tancada amb passos de fox o de swing i amb pocs desplaçaments, i acabar en l'estil lliure.

Actualment, el ball no és moda però segueix formant part del programa de campionats extraoficials de ball de saló i la seua influència es deixa sentir en alguns temes relacionats amb el jazz.

Les combinacions més típiques són el pas encreuat o xarleston, el balanceig, la marxa (oberta, creuada o en ziga-zaga, endavant o alterna), els girs, les encreuades de mans i de braços sobre els genolls, i els quicks que acompanyen les rotacions de peus.

Al seu dia inspirà la moda dels vestits i cabells curts (à la garçon).

N'hi ha dues modalitats:

  • El xarleston americà: és l'estil de xarleston més conegut i espectacular, i es caracteritza per constants pujades laterals de cames (quicks) i incessants rotacions de peus, de cintura i flexions de genolls.


Referències

  1. ↑ Cort i Vives, Aleix: Diccionari del Ball. Edicions 62, Col·lecció El Cangur/Diccionaris, núm. 278. Barcelona, juliol del 1999. ISBN 84-297-4572-6, planes 212-213.

Enllaços externs

Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Xarleston»

This article is from Wikipedia. All text is available under the terms of the GNU Free Documentation License.