|
Article on other languages:
|
El jive és una forma ultraballable del jazz dels anys 40 del segle XX anomenada també jump, que sorgeix a partir del bugui-bugui i del jitter-burg i que es fonamenta en la secció de metall de les orquestres. El ball és frenètic, amb salts i acrobàcies, improvisat i lliure. Utilitza els passos del jerry bug i del jitter-burg, i que entra, com a ball esportiu, en la modalitat de balls llatins. Es balla saltant sobre una cama i sobre l'altra amb pronunciats moviments de maluc, i ressorgeix a Anglaterra després de l'èxit obtingut per Joe Jackson (1981) amb la recreació del clàssic de Cab Calloway "The jumpin' jive".[1] Referències
Enllaços externs |
This article is from Wikipedia. All text is available under the terms of the GNU Free Documentation License.