|
Article on other languages:
|
Dexter Gordon (27 de febrer de 1923 - 25 d'abril de 1990) fou un saxofonista tenor de jazz dels Estats Units . És considerat un dels primers saxofonistes de bebop. Una famosa fotografia de Herman Leonard amb Gordon fumant un cigarret durant una actuació al Royal Roost a Nova York el 1948 és una de les més importants icones gràfiques de la història del jazz.
BiografiaDexter Gordon va néixer i créixer a Los Angeles, on el seu pare era el metge de Duke Ellington i Lionel Hampton. Als 13 anys va començar a tocar el clarinet i a partir dels 15 es va passar al saxo alt i després al tenor. Entre 1940 i 1943, Gordon entrà a la banda de Lionel Hampton, tocant a la secció de saxos al costat d'Illinois Jacquet i Marshall Royal. El 1943 feia els seus primers enregistraments com a líder, al costat de Nat King Cole i Harry Edison. Durant 1943-44 va apareixer a les bandes de Louis Armstrong i Fletcher Henderson. Al 1945, Gordon s'establí a Nova York, on actuava i enregistrava amb Charlie Parker i també sota el seu propi nom. Gordon es va fer especialment famós com a virtuós pels seus duels amb el també saxofonista tenor i company seu, Wardell Gray, aquestes sessions eren una atracció viva popular del moment i les tenim documentades en uns quants àlbums entre el 1947 i el 1952. La dècada dels 50 serà una època fosca per a Gordon, degut a problemes amb les drogues dels que no es començarà a recuperar fins a principis dels 60, primer com a compositor, després com a lider i finalment enregistrant alguns dels seus millors treballs per al segell Blue Note. L'any 1962 viatja a Europa, establint-se a Copenhaguen i participant en els festivals més importants del continent, al costat de jazzmen europeus, com ara Tete Montoliu o amb músics nord-americans de pas. L'any 1976 va tornar als Estats Units reapareixent al famós club Village Vanguard de Nova York aconseguint un important reconeixement. L'any 1986 va tornar a Europa per a protagonitzar la pel·lícula de Bertrand Tavernier 'Round Midnight, essent nominat a un Oscar per la seva interpretació. Dexter Gordon va viatjar diverses vegades a Catalunya on va conèixer a Tete Montoliu, amb qui va col·laborar en les seves estades europees i participant en dues ocasions al Festival de Jazz Terrassa els anys 1981 i 1982.[1] EstilSovint es qualifica el so de Gordon de gran i espaiosos (fet que es pot relacionar amb la seva gran estatura física), i la seva característica tendència a tocar per darrere del pols. Una de les seves influències essencials fou Lester Young. En canvi ell fou una primera influència per a John Coltrane durant els anys 1940 i 1950. Tanmateix, la manera de tocar de Coltrane, de mitjans dels anys 50 i principis dels 60 influirà en l'estil de Gordon de llavors cap endavant. Les similituds en els seus estils inclouen les sonoritats transparents, intenses, metàl·liques, la seva tendència a enfilar-se cap als aguts, la seva habilitat amb la canya i amb el seu swing. Una de les particularitats de Gordon era el fet de recitar el text de cada balada abans de tocar-la. Selecció discogràfica
Filmografia
Referències |
This article is from Wikipedia. All text is available under the terms of the GNU Free Documentation License.